

Pots fer-ho clicant a la icona d’usuari que trobaràs a la part superior dreta
Quan m’aturo, prenc consciència que visc
Sinopsi:
Les pauses no són només aquells moments de silenci, on en soledat observem el suau moviment de les fulles dels arbres o de les onades del mar.
També podem trobar les pauses en una sobretaula després d’un dinar familiar, quan uns xerren i altres observem; o en un vagó de tren de tornada a casa, on tots mirem el mòbil i alguns parlen amb els companys de viatge.
Perquè en un món on tot va de pressa, on l’exigència per produir i aprofitar cada un dels minuts del dia està molt present, on els pensaments s’amunteguen al nostre cap saltant d’un lloc a un altre sense parar… ens cal buscar aquests moments de pausa, en què el pensament es fixa, es focalitza en un sol punt i el ritme del nostre cervell baixa i ens permet un descans.
Observar una tassa amb mig cafè, com algú juga amb algun objecte entre les mans, el paisatge a través de la finestra del cotxe… tot això amb fixa a la realitat, em fa present i em cal per a poder seguir en el món de l’acció.
Una producció de: Roser Vicente Brusati
Proposta audiovisual realitzada per dues alumnes de segon curs del Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Gràfica Interactiva de l’Escola GEM de Mataró

Festival Panòptic
El Panòptic és un festival de cinema i arts visuals amb una visió crítica sobre l’impacte de la digitalització i les noves tecnologies en les societats contemporànies.
La revolució digital està transformant radicalment els fonaments sobre els quals s’estructuren les societats modernes, a una velocitat tal, que gairebé no ens permet dedicar el temps necessari a entendre el que estem vivint i analitzar les conseqüències —negatives i positives— que aquest canvi de paradigma implica.
A través d’una proposta híbrida entre l’audiovisual, les arts visuals i el pensament, el Panòptic vol generar reflexió, debat i coneixement entorn del moment de transformació radical que com a societat estem vivint, analitzant l’status quo present i futur, i explorant també els possibles contrarrelats i resistències al mateix.
El projecte del festival, així com el seu nom, neix vinculat amb un espai patrimonial de la ciutat de Mataró que des de la 3a edició ha esdevingut seu del festival: la Presó de Mataró. L’edifici va ser el primer de l’Estat Espanyol en ser construït seguint l’estructura del panòptic, que Jeremy Bentham va aplicar a l’arquietectura.
Això va inspirar el naixement del festival i la seva temàtica: l’era de la vigilància digital.
L’edifici va finalitzar el 2021 la seva reforma i el 2022 va ser inaugurat oficialment com a seu del M|A|C Mataró Art Contemporani, la branca d’arts visuals de l’Ajuntament de Mataró, amb qui l’organització del festival ha teixit complicitats des de la seva primera edició l’any 2019. Des del 2021 el Panòptic és projecte resident del M|A|C.
El festival l’organitza l’Associació Cultural Panòptic, una entitat sense ànim de lucre constituïda el gener de 2019, amb seu social a Mataró, creada especialment per a la gestió del festival.
Equip: Elisenda Triadó, Marina Grifell, Sandra Martí i Roc Domingo Puig.